Stimolo | Varietà (località, comune) | Sesso | Anno di nascita |
1 | La Villa in Badia
Dan da tröc tröc agn êl n prinz che â inom Valentin che viô tles Dolomites. Prinz Valentin ê n bun prinz cun n gran cör che ciarâ che ara ti jiss tres bun a so popul. Intratan n bal te so bel ciastel jödapé di crëp, s’â prinz Valentin inamoré de Maria, na bela möta che viô te so rëgn. Ince Maria ti orô n gran bun a Valentin y defata s’á i dui maridé. Maria ti orô dër bun ince a süa schirata che ê süa miú compagna y confidënta. Ara viô cun le prinz y la prinzëssa te ciastel. La schirata â na gran scincunda, chëra da odëi tl dagní y â porchël avertí le prinz y la prinzëssa che ai messô mëte averda al gran prigo dl popul che gnô da nord. Les ambries de chësc popul â bele arjunt le ciastel y porchël n’ê Valentin y Maria nia plü al sigü. Olache i dui é sciampá n’él cina aldedaincö degügn che sá. |
F | 2001 |
2 | Auronzo di Cadore
Era n’ota na sgorla de boce che no avea pi ne mare ne pare. I vivea del bosco e i magnaa radis, giasene, foie, robe così. E i era stufe, però, de sto da magnà così poreto. E i avea na gran voia de magná an tin de cicce. Ma no i avea nessuna arma por ciapà le bestie. Girovagando i incontra na tosa che ra à anca n cavalier sul so ciaval. La tosa domanda: “tosate, ci fajeo in giro por i bosche?” I boce i spiega la situazion e ela risponde: “Ades dejo iò calche una de le me frecce, così podé zercà de ciapá calche schiriata o calche cauriol, se sé buoi”. I boce, alora, féin feston, ciapa su le frecce e caminá de corsa n zerca de calche pore bestia. La tosa pensa: “speron che sti tosate i no se feje mal con dute chele frecce mo, chissà se i riussirà a ciapà algo por disgnà |
F | 1972 |
3 | Voltago Agordino
Ma ti estu la Madona po? Te me par pi una che torna da la guera, co la mondura che te á su, de fer e sun caval. I tosat intant che i fea matez auna inte n prà i credea de ae bù l’aparizion de Maria, la mare del Signor. E inveze, chela bela femena armada da la testa ai pie la rivea da apena de là da la val a ghe dì che ades no i aea pi da se cruzià perché che l aea copà l lof che i ghe insuriea i arment che i portea al pascol. I picioi paster fora de le grazie per la contenteza no g’á parù ver de sto tant e i é coresti ai paes a ghe dì sta bela nova a la dent. Miracol, o nia miracol, che la tosa la aea cambià la giornada ai tosat, a le famee e a tuta la val.
|
M | 1975 |
4 | Calalzo di Cadore
L’era n’ota, inte n vecio castel, un pez de on chel golea che dute faresse chel che l comandea. L’avarae golesto che so fia no la se maridesse con so moros parché l era massa puareto. La pora nessa l’à zercà de feighi intende rajon co le bone. Ma so pare l’à tacà a zigà che guessea che la se tiresse ia chel dovin dal cuor se no i l’avarae copà. Alora so fia l’à ciapà coraio e la ghi a mandà sta maledizion, parché so mare l’era n’anguana, na stria de l’ega. “Se tu te coparas me moros, iò ciamarei dute le anguane, parché le iene a sofeate cun che te vas a biandate tel ru”.
|
F | 1952 |
5 | Cencenighe Agordino
L era n pare sentà du su na cariega, pitost ombros, e l pensea: “ahhh encuoi piura i piei propio polito. Sti stivai che m’ai comprà l auter dì i é massa stret, me i ai mitui stamatina e ades che l é sera no ghe n pos pi propio dal mal”. Entant luga so fia. “Pare” la dis sta tosata. “Ma, scolta mo qua…fia…”, “Vosto che?”, “Sasto me dì onde che pos catà n scarper che pol me slargà n cin sti stivai che m’ai comprà?” “En scarper?” la ghe responz so fia. “Ma vosto che sape che mi, ai ben auter da pensà che ai to stivai” “No sta me responde mal e saltà fora con ste rejon” ghe responz so pare. “E ti pare, ciote n per de stivai pi larghi n’autra ota e verdi chel tacoin a te ciole valch de pi polito e che te vade pi ben, t’es tirà come na corda de n violin”. |
F | 1968 |
6 | Colle S. Lucia
L eva na ota, tant temp fa, nte n ream dalonz na gueriera forte e valorosa che la deidava semper chi che ava debusegn. Suzede infati che n di, la rua intamez a n grop de boce che i domanda desperai l suo aiuto parcé che da mes n drago possente l é drio a robà la jent del suo villaggio. I boce i vede che sta gueriera l á n valch de strano su la schina e ie domanda ce che sie. La gueriera la dis che l é de le frecce, ma de le frecce particolari, da duorá con molta atenzion e soraldut con n arco speciale costruì con l legn de frassum. Darè da dute le racomandaziogn e darè de s’ave acertà che i boce i ave capì chel che ela i à spiegà, la consegna ste frecce ai boce e la i varda intant che i se n ritorna verso le sue cese, contenc de avè finalmente n arma per sconfigge l drago. La gueriera la cugnes la furia del drago e la spera, con dut l suo cuor, de avè fat del suo meo per deidà sta puora jent. |
F | 1998 |
7 | Cortina d’Ampezzo
Una femena gueriera, la desmonta da car e intorno la se ciata n grum de pize. Un pupo pien de lintimes i domanda a fe cé che r’é bisogn de duta chela frezes inze cher’arco. Alora ra responde che r’é bisogn par defende l proprio virajo. Alora dute ste pize persuase i vò anca lore una freza. Alora ra gueriera i á na freza par om e ste boces i core vers er so virajo parcé che i sa che co chesta frezes po proteje duta ra so jente.
|
M | 1979 |
8 | Pozza di Fassa (San Giovanni di Fassa)
L era bon temp en chela di, tel ream de le crepe grije e l era dut n busiament par na gran festa persin le ague sgolaa dut entorn e le vardaa en ju curiosan. Tel ciastel l era dut endrezà par l maridoz de Revalir con Marugiana, na tosa valenta gustegola ruada da n an encà tel ream. Na not rua ite par fenestra de cambra di spos na marmota, la sauta sun let e la ge dis a Marugiana “no te g’as dit al re tu secret”. |
F | 1965 |
9 | Roncadizza (Castelrotto)
Tl rëni de Fanes danter i crëps majarei dla Dolomites vivova l popul de Fanes. Chësc ne à nia da n fé sambënzënza cun la fanes da cujiné. Y l popul de Fanes ova bele da vedlamënter incà n pat cun la muntanioles. Y nce la regina de Fanes cunesciova sambënzënza chësc pat, ma ëila ne ti à cuntà nia de chësc pat a si uem, nce no do che i se ova maridà. Tlo tla segona foto udons la noza te na dlieja, nce sce do mi minonga ne fovel ntlëuta mo deguna dliejes, degun cristianejim tlo tla Elpes - a uni moda - pona se ai maridà y canche i à pona lascià pro si amor, la prima nuet do la noza, iel te n iede sautà adalerch sun l liet na muntaniola y tramedoi ne savova cie se n dì. |
F | 1994 |
10 | Dont (Val di Zoldo)
Inte an picol paesot de na val sconduda tra le crode del Pelmo e del Zuita viveva na ota an mulo, zoen, de vintizinch aign, che laurava al fen. An di l é lugà in val na mula bionda, coi oci celesti, auta, che vegnia da la Svezia. I doi i s’à inamorà perdutamente e i à deciso de se maridà calche stemana dapó, cua inte la val de chel mulo, che tra l’altro, no l era mai du fura dal suo paesot in duta la sua vita. Cossì, par festegià, sto traguardo importante de la loro vita, i à deciso de zì in viaz de noze a casa de ela, in Svezia, ma l é stat n’esperienza talmente terribile, che chel mulo l à deciso de no tornà mai pi fura dal’Italia, fura dal so paesot. Penseve che i á tocà passà la primissima not de noze in Svezia insieme a le sorize
|
F | 1993 |
11 | Padola (Comelico Superiore)
De n peis luntan vivé n re. Era n med veciu, tristu parché vuleu avè li redini de dutu. Avé la pedo reba che possa essi. La reba dal potere. Era marideu aped na bela tusata e ne n’era noma bela ma avé anch alg tal ceu e sprá da podè iutà la so denti a sta n gher meiu. Par realizé i so prugeti sará parfin marideda aped cal mez mutu che era l re. La regina purvà a parla ped al so on, ma li, o fasì finta di nienti e caminà, o tacà a bagarà come n matu e la parà fora de ciesa. Ma la tusata, mula mia niente, fin a che l re à avù assei e l’à manazada tristu come na bissa. A mprontù da mazà duta la so fameia. La regina é stada chieta par calch’di, dapò é duda dal so re, semper pi insemenù e frontabarghel e a parceu n bon café. Cusì finis la storia del re, ma taca chela de la regina e pudon dì ch’la denti gnanchi par an mumentu à piandù par al re. Carpeu par un bon café. |
F | 1995 |